La vall d'Aran

Ja s’acosta el fred. Caminem per arreu i veiem uns paisatges romàntics, melancòlics, i ens encanta imaginar-nos en un petit refugi, asseguts a la vora de la llar de foc, al costat d’una gran finestra que ens mostra un espectacular paisatge muntanyenc d’hivern... Així doncs, viatgem cap a la Vall d’Aran! 

Després de mirar i remenar vàries webs, ens hem decidit per aquestes que ens proporcionen una informació molt completa d’allò just que volem. 

• Aran rural: Per trobar un allotjament de somnis. Aquesta web és una associació de cases de muntanya, en un entorn aïllat i privilegiat, amb un tracte familiar, 100% turisme rural.

 http://www.aranrural.com/ 

• Visit vall d’Aran: Una de les pàgines amb més informació i enllaços per visitar tots els pobles que componen la vall, fer rutes i excursions tant pels pobles com per la muntanya, recomanacions d’on menjar, dormir, etc.

http://www.visitvaldaran.com/ 

• Lugares de nieve: Aquesta web de reportatges ens regala vàries rutes circulars impressionants, molt ben detallades, inclou mapes de la zona, amb les que poder gaudir del paisatge més bonic de la vall. 

http://www.lugaresdenieve.com/?q=es/reportaje/3-rutas-circulares-senderismo-valle-de-aran

Cangas d'Onís

La passada primavera, vam decidir fer una petita excursió pel nord d’Espanya, així doncs, ven equipats, partíem direcció als Pics d’Europa, a un poblet anomenat Cangas d'Onís.

Només entrar a la zona del Parc Nacional, ja podem observar les espectaculars vistes que ens ofereix Astúries, un contrast sorprenent entre l’alta muntanya i les magnífiques platges paradisíaques.

http://listas.20minutos.es/lista/las-mejores-playas-de-asturias-2015-397961/

En arribar al poblet, ens va donar la benvinguda un espectacular paisatge medieval, un imponent pont roma, que obre la porta del poble, i del camí cap al cim dels Pics d’Europa, on esperava la bellesa dels Llacs de Covadonga, però no abans de deixar-nos perduts a l'increïble viatge en el temps que portava les espectaculars Coves i Basílica de Covadonga.

Realment, un dels llocs més bonics del món. Un viatge en el temps, amb aire de misteri i pau, de llum i colors que t’omple l’ànima d’una agradable escalfor, indescriptible...

La fageda d'en Jordà

L'estiu passat, en un cap de setmana lliure i avorrit, vam decidir fer una petita acampada per algun lloc no gaire lluny de casa, i donant un cop d'ull al mapa de Catalunya, vaig deixar caure el dit amb els ulls tancats a un punt a l'atzar. Aquest va ser la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Sense pensar massa, i amb molta il·lusió, vaig trucar a un dels càmpings de la zona per provar sort, ja que a l'estiu és temporada alta, i en confirmar la disponibilitat, vam carregar el cotxe amb el material de càmping per fer una nit, vam posar-nos en camí. En arribar, després de muntar la tenda i deixar-ho tot preparat a la nit, vaig acostar-me a una caseta d'informació on podies agafar rutes a peu o bicicleta de tota la zona. Com que hi ha moltíssimes coses per fer i veure, i només teníem aquest cap de setmana, vam decidir fer una ruta no molt llunyana, i programar altres excursions per més endavant.

http://ca.turismegarrotxa.com/territori-i-natura/parc-natural-i-espais-protegits/parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa/

La Fageda d'en Jordà és un bosc llegendari dins del conegut Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat entre els municipis de Santa Pau, Olot i Les Preses, on com es pot observar pel que fa al paisatge, no és gaire comú aquest tipus d'arbre a la zona, ja que el bosc està situat a uns 550 m, i la fageda acostuma a crèixer a una altitud superior.

Són les propietats geològiques tan extraordinàries de la Zona Volcànica de la Garrotxa la que fan possible el seu naixement. La forta activitat volcànica que tenia aquesta zona mil·lers d'anys enrere, va ser la creadora d'un excepcional subsòl fèrtil, gràcies al que gran nombre d'espècies de plantes i animals diferents que viuen ara a la zona, van néixer. Concretament, el bosc de la Fageda d'en Jordà, es tot al damunt d'una gran colada de lava, provinent d'un dels tants volcans del parc, el Croscat.


 Passejar per la fageda va ser com endinsar-se en un conte. A cada pas que et guia cap dintre el frondós bosc, sents que et transformes en una petita criatura envoltada de fusta obscura que perfila fins a arribar al verd d'un cel de fulles, on la llum que es filtra tot ballant, busca un amagatall sota una manta d'arrels i grans roques que marquen la vora d'un camí de colors.

Impossible no deixar-se portar per la imaginació, semblava que tot el bosc era viu, que en qualsevol moment, un follet trauria el cap.
Sens dubte, una excursió plena de màgia, color i tranquil·litat.

La serra d'Andújar

La primavera passada, a finals de maig, la meva parella i jo vam fer una escapada de sis dies a un poblet de Jaén, Andújar, per visitar la seva família i relaxar-nos una mica. Van ser molts quilometres però com que no teníem pressa, paràvem quan volíem o ens combinàvem per conduir i admirar el paisatge, ja que era la primera vegada que sortíem i ho fèiem una mica a la aventura.

Quan vam arribar al poblet, em vaig quedar meravellada perquè tenia d'imatge que aquella zona no hi havia muntanyes, ni rius, pensava que tan sols hi trobaríem oliveres i prou, no sabia ven bé la zona on hi anàvem. Ens vam trobar amb un poble molt bonic vigilat pels famosos boscos del sud, la serra d'Andújar, un dels privilegiats pobles que cuida del animal més bonic i en perill d'extinció d'Espanya, el linx ibèric.

http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/servtc5/ventana/mostrarFicha.do?idEspacio=7422 

Travessarem el poble fins arribar a l'entrada del camí que ens conduïa a la cima tot travessant el parc. Un poble molt maco, petit però complert, amb l'església de sant miquel, i el pont romà del segle I, entre d'altres monuments històrics molt interessants.

A l'entrada del camí, una senyal de perill t'espera, recordant-te que ets en zona restringida, zona del linx en llibertat. 
 30 km de corbes muntanya amunt, travessant bosc i camins de senderisme, BTT, zona de carros a cavalls, etc, amb una vegetació intensa, molt bonica, si bé no vam veure cap linx perquè sembla a ser que surten de nit, si vam tindre la sort de veure cérvols, que mai havíem vist, i menys en llibertat. Travessant bosc i rius fins a dalt, de cop i volta s'obre una immensa planada, i al ven mig , un turó des d'on a dalt de tot, t'observa la imponent catedral de la famosa verge del cap, amb una estàtua infinita de la imatge de la verge maria custodiant-la. A dalt de tot, a la catedral, es pot observar la immensa explanada i tot el bosc que la guarda. També es pot sentir i veure els restos d'ho que es un lloc on va succeir una de les batalles mes dures de la guerra d'Espanya, ja que la catedral fou un refugi, on malauradament, també van arribar els canyons.

Van ser molts quilometres, però la veritat es que tot allò es molt bonic. Anàvem amb el pensament de estar a un poble aïllat i avorrit, però la sorpresa es que no, es un poble on connecta molt la natura, hi han molts refugis de muntanya on passen dies turistes rurals de tot arreu, per passejar o estudiar aquest meravellós bosc, les cases tan i tan antigues i monuments històrics d'aquella terra. 

El meu refugi, el meu hogar.

On visc? al mar? a la muntanya? a la ciutat?. A tots llocs a l'hora.

Una cala brava, una tranquil·la i serena, i una altre que, depèn com s'aixequi pot ser està d'un humor o d'altre. Així son les platges del meu poble, Blanes, un poblet encaixat entre muntanya, sorra i aigua. 

Un poble que té una tranquil·litat i alhora una alegria i una inquietud.

Un passeig arran de mar que recorre el poble de punta a punta per una banda, on els problemes desapareixen amb el bufar del vent que s'endinsa al mar.

Uns carrers plens de botigues que recorren tot el centre de la vila, tot descobrint a l'hora un munt d'oportunitats dintre d'uns edificis meravellosos, de colors, que conserven tota la seva bellesa antiga i a l'hora actual.

Unes muntanyes que només els més atrevits si volen endinsar-se descobriran la imponent esglesia de Santa Maria situada a tot el ben mitg del poble, tota esplendida observant des de la colina el poble i la platja. Unes muntanyes on descobriran la vista mes bonica i fascinant, tant de dia com de nit que el castell de Sant Joan els i deixara admirar. A la seva dreta, totes les platjes i cales que recorren els varis kilometres de punta a punta del poble. Al davant, tota l'extenció del poble amb els seus carrers i cases alegres plenes de llum i colors. Al darrera, tot borejant la muntanya, els preciosos jardins botanics amb la seva capella i el seu laberint de flors exotiques, i a la dreta, als fons, uns petits turons que fan que t'endinsis per camins i senders tot descobrint els boscos magics que et portaran a la capella de la nostre mare de deu del vilar, protegida per un espai únic, aillat del món, admirant la seva capella de mes de mil anys.

Vols pau i aillament per relaxar-te? Vols diversió en familia i activitats rurals tant de muntanya com acuatiques? Vols un lloc romantic, amb musica en viu, una cala tranquil·la, la llum de la lluna i les espelmes? Vols canya i ritme per ballar i atraccions de vertigen? 

Blanes, un lloc per somiar, on s'atura el temps, on qualsevol cosa que desitgis fer, la vila te la concedeix.

Pròleg

Tenim un munt de sensacions a l'hora de viatjar, però jo em quedo amb aquella i amb aquell lloc que sembla que el mon i el temps es detinguin davant teu, et mostra tota la seva grandesa, bellesa i sentiment d'amor ple que t'abraça en un segon, però en realitat aquest segon es infinit...

"Si al franquejar una muntanya en la direcció d'una estrella, el viatger es deixa absorbir massa pels problemes de l'escalada, s'arrisca a oblidar, com és la estrella que ho guia"