La primavera
passada, a finals de maig, la meva parella i jo vam fer una escapada
de sis dies a un poblet de Jaén, Andújar, per visitar la seva
família i relaxar-nos una mica. Van ser molts quilometres però com
que no teníem pressa, paràvem quan volíem o ens combinàvem per
conduir i admirar el paisatge, ja que era la primera vegada que
sortíem i ho fèiem una mica a la aventura.
Quan vam
arribar al poblet, em vaig quedar meravellada perquè tenia d'imatge
que aquella zona no hi havia muntanyes, ni rius, pensava que tan sols
hi trobaríem oliveres i prou, no sabia ven bé la zona on hi anàvem.
Ens vam trobar amb un poble molt bonic vigilat pels famosos boscos
del sud, la serra d'Andújar, un dels privilegiats pobles que cuida
del animal més bonic i en perill d'extinció d'Espanya, el linx
ibèric.
Travessarem
el poble fins arribar a l'entrada del camí que ens conduïa a la
cima tot travessant el parc. Un poble molt maco, petit però
complert, amb l'església de sant miquel, i el pont romà del segle
I, entre d'altres monuments històrics molt interessants.
A l'entrada
del camí, una senyal de perill t'espera, recordant-te que ets en
zona restringida, zona del linx en llibertat.
30 km de corbes muntanya amunt, travessant bosc i camins de senderisme, BTT, zona de carros a cavalls, etc, amb una vegetació intensa, molt bonica, si bé no vam veure cap linx perquè sembla a ser que surten de nit, si vam tindre la sort de veure cérvols, que mai havíem vist, i menys en llibertat. Travessant bosc i rius fins a dalt, de cop i volta s'obre una immensa planada, i al ven mig , un turó des d'on a dalt de tot, t'observa la imponent catedral de la famosa verge del cap, amb una estàtua infinita de la imatge de la verge maria custodiant-la. A dalt de tot, a la catedral, es pot observar la immensa explanada i tot el bosc que la guarda. També es pot sentir i veure els restos d'ho que es un lloc on va succeir una de les batalles mes dures de la guerra d'Espanya, ja que la catedral fou un refugi, on malauradament, també van arribar els canyons.
30 km de corbes muntanya amunt, travessant bosc i camins de senderisme, BTT, zona de carros a cavalls, etc, amb una vegetació intensa, molt bonica, si bé no vam veure cap linx perquè sembla a ser que surten de nit, si vam tindre la sort de veure cérvols, que mai havíem vist, i menys en llibertat. Travessant bosc i rius fins a dalt, de cop i volta s'obre una immensa planada, i al ven mig , un turó des d'on a dalt de tot, t'observa la imponent catedral de la famosa verge del cap, amb una estàtua infinita de la imatge de la verge maria custodiant-la. A dalt de tot, a la catedral, es pot observar la immensa explanada i tot el bosc que la guarda. També es pot sentir i veure els restos d'ho que es un lloc on va succeir una de les batalles mes dures de la guerra d'Espanya, ja que la catedral fou un refugi, on malauradament, també van arribar els canyons.
Van ser molts quilometres,
però la veritat es que tot allò es molt bonic. Anàvem amb el
pensament de estar a un poble aïllat i avorrit, però la sorpresa es
que no, es un poble on connecta molt la natura, hi han molts refugis
de muntanya on passen dies turistes rurals de tot arreu, per passejar
o estudiar aquest meravellós bosc, les cases tan i tan antigues i
monuments històrics d'aquella terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada